La relació entre les narratives i el desenvolupament de la resiliència en els professors.

Projecte finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat del Govern d’Espanya, l’Agència Estatal d’Investigació, i els fons FEDER
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és image-4.png

En aquest projecte:

  • S’estudia l’estructura de les narratives dels docents.
  • Es cerquen relacions entre certs aspectes de les narratives i la resiliència docent.
  • S’estudien els processos de transfomació de les narratives dels docents.
  • Es comparen les narratives dels docents en diferents comunitats sòcio-culturals.

    • Dades del projecte:

    Duració: 1/01/2018 – 30/09/2022

    Finançament: 57838 €

    Referència: EDU2017-87406-P

    IP: Marc Clarà

    Resum:

    El projecte NARRES ha estudiat l’experiència emocional del professorat a les etapes d’educació infantil, primària i secundària. La investigació s’ha centrat en la manera com el professorat dóna sentit a les situacions de la seva pràctica, partint de la hipòtesi que la forma en què es narren aquestes situacions es relaciona amb la forma en què aquestes situacions se senten. S’assumeix, doncs, que uns mateixos esdeveniments poden generar al docent diferents experiències emocionals segons com el docent els narrativitzi. Comprendre aquest procés de narrativització i les seves implicacions en l’emoció del professorat és important per al desenvolupament de la resiliència docent, entesa com l’adaptació funcional a les situacions adverses de la pràctica docent, i que permet al professorat mantenir el seu benestar emocional i el compromís docent malgrat les adversitats, intrínseques, en part, als sistemes educatius actuals.

    El projecte NARRES ha mostrat que la narrativització dels esdeveniments en termes de que els estudiants, els col·legues o les famílies “saben fer-ho” i “poden fer-ho”, i en termes de que “jo (el docent) ho faig”, es relaciona amb una millor experiència emocional del docent. En canvi, la narrativització en termes de que “no volen fer-ho”, “no ho poden fer”, i “no ho fan” es relaciona amb una pitjor experiència emocional -és millor fer servir estructures del tipus “no saben fer-ho”. També es relaciona amb experiència emocional negativa la narrativització dels esdeveniments en termes de “jo no ho faig.” Els resultats també indiquen que els docents les narratives dels quals impliquen una concepció de l’aprenentatge més centrada en l’estudiant i una finalitat educativa de tipus psicosocial tenen una experiència emocional pitjor que els que assumeixen una concepció de l’aprenentatge més centrada en el professor i una finalitat més purament acadèmica  Això suggereix que la incorporació als sistemes educatius de concepcions centrades en l’estudiant i de caràcter més global requereix suport al professorat per desenvolupar resiliència docent. Una via central per al desenvolupament de resiliència docent és canviar la manera de narrar els esdeveniments per narrativitzar-los mitjançant estructures més funcionals. El projecte NARRES ha identificat diferents mecanismes semiòtics que permeten aquesta re-narració: mecanismes com la “hibridació”, el “canvi de perspectiva”, o “l’elaboració d’antecedents”, entre d’altres, permeten re-narrar els esdeveniments evitant, per exemple, estructures del tipus “no volen” o generant estructures del tipus “jo ho faig.”

    El conjunt de resultats del projecte NARRES permet avançar en la comprensió de la resiliència docent i ofereix eines per desenvolupar-la tant amb docents en actiu com en el marc de la formació inicial del professorat.

    Membres de l’equip:

    • Aina Franch (Universitat de Lleida)
    • Alba Vallés Sisamón (Universitat de Lleida)
    • Bárbara Cotta Padula (Centro Federal de Educação Tecnológica de Minas Gerais)
    • Bernardita Justiniano (Universidad Casa Grande)
    • Blanca Patrícia Silva (Universitat de Lleida)
    • Claudia Patricia Uribe (Universidad Casa Grande)
    • Deborah Mulligan (University of Southern Queensland)
    • Diana Danoso Figuereido (Universidad Casa Grande)
    • Fabiano Ramos (Universidade Federal de Jataí)
    • Jordi Coiduras (Universitat de Lleida)
    • Jorge Chávez Rojas (Universidad Andrés Bello)
    • Juan Pablo Barril Madrid (Universidad Autónoma de Chile)
    • Karen Peel (University of Southern Queensland)
    • Marc Clarà (Universitat de Lleida)
    • Nicholas Patrick Kelly (Queensland University of Technology)
    • Patrick Alan Danaher (University of Southern Queensland)
    • Priscila Marchán (Universidad Casa Grande)
    • Roberta Harreveld (CQUniversity)
    • Sílvia do Patrocínio Cavalcante (Universitat de Lleida)
    • Sonia Salvo Garrido (Universidad de la Frontera)
    • Tatiana López (Pontifícia Universidad Católica de Valparaíso)

    Estudiants de grau en col·laboració

    • Ilona Muntada (2018/2019)
    • Claustre (Tate) Moreno (2018/2019)
    • Aina Franch (2019/2020)
    • Marina Rovira (2019/2020)
    • Sandra Gros (2020/2021)
    • Ricardo Castillo (2020/2021)